El 13 de noviembre, el alumnado de 4º de ESO, que cursa la asignatura de Artes Escénicas y Danza, ha estrenado «Tecnozombies», obra de Ernesto Martín Martínez, en el CEIP El Faro para el alumnado de 6º de primaria. Ha sido una experiencia gratificante para nuestro alumnado y queremos dar la enhorabuena a todos los alumnos y alumnas del colegio por su gran participación e interacción con nuestros actores y actrices. También queremos agradecer a todo el profesorado del CEIP El Faro su magnífica acogida.
Estamos deseando volver para estrenar «Basura TV»
Y nuestra enhorabuena a nuestras actrices y a nuestros actores de 4º de ESO.
Coordinadores de la actividad: Neso Pérez y Yolanda Sala.
«TECNOZOMBIES» : una crítica social a la adicción tecnológica y una reflexión necesaria en estos tiempos.

Part de l’alumnat de 1r i 2n d’ESO va disfrutar en novembre del Betlem de Tirisiti a Alcoi. Coordinadors de l’activitat: Manuel José Tomás i Pasqual Maestre.

Les representacions del Betlem de Tirisiti es celebren a la ciutat d’Alcoi des de fa més de cent anys i són hereves, potser quasi úniques, d’una llarga tradició mediterrània de teatres de titella, format menut i temàtica amb elements populars i religiosos. Aquest substrat tan particular qualla en el marc de la industrialitzada societat alcoiana de meitat del segle XIX.

El betlem, que reuneix elements argumentals coneguts, n’afegeix també d’altres heterogenis on s’hi reflecteixen costums locals o fets singulars protagonitzats per personatges tipificats o altres que el públic pot fins i tot reconèixer. S’ha fet evident que el Betlem té els arrels ben assentats en l’estima popular i, per això, el nivell d’exigència quant a la seua conservació i difusió, creixen cada nova temporada. El públic es compta per milers i la demanda sempre supera l’oferta del Nadal anterior, obligant a anticipar les representacions fins els primers dies de desembre.

Quant a la tècnica, cal remarcar que els titelles són del tipus anomenat «de peu i vareta». Això vol dir que els perots, muntats sobre varetes verticals, corren per l’escenari pel si d’unes guies practicades entre els diversos elements escènics. Els manipuladors, des de baix i a recer de les mirades del públic, imprimeixen els diversos moviments longitudinals, transversals i oscil·lacions de les figures, i apleguen a dotar-les d’una notable agilitat. Precisament aquesta manipulació característica, quasi desapareguda a favor d’altres com el fil, el guant o el teatre negre, és un dels factors que aporten major interès al betlem, com ho és també la vocalització dels personatges mitjançant l’ús d’una llengüeta metàl·lica, el significatiu bilingüisme i el paper del narrador que estimula la participació del públic.